ANANTAPUR – Fundacio Vicent Ferrer
Per arribar a la Fundacio Vicens Ferrer hem agafat un tren, cal dir que la puntualitat es excelent, els de la Renfe haurien d’aprendre com funcionen els horaris indis, van clavats, pero els vagons, els seients-llit, el terra, les finestres, etc. tot esta mostossillo i ple de bitxarracos, des de escarbats (cucarachas que queda mes clar) fins a ratolins, ara us ensenyem algunes imatges.


Al tren et preparen menjar i van passant els “cambrers” repartint de tot, mireu com es la cuina i el personal de cuina, per nosaltres un perill probar les delicies ferroviaries.

Son trens llarguissim, aquesta foto la vam fer des de la finestra del nostre vago, i no era opas l’ultim vago.

Fundacio Vicens Ferrer (del 27 de Novembre al 2 de Desembre)

Para llegar a la Fundacion contactamos por email un par de semanas antes con la oficina de Barcelona. Recibimos casi al instante informacion detallada de como llegar, horarios de trenes, como comprar los billetes, etc. En fin, organizacion. Nos dijeron que como visitantes sin relacion con la fundacion nos acogian gratuitamente como maximo cinco dias y podiamos visitar los proyectos que estan llevando a cabo.
El dia de salida hacia la Fundacion, desayunamos en el hotel con la noticia del atentado de Bombay, lo que, logicamente, nos provoco cierta tension.
A nuestra llegada a la Fundacion, nos sorprendieron las instalaciones que tienen. Es como una pequenya ciudad preparada para acoger a visitantes, voluntarios, trabajadores, familias o personas que han apadrinado a ninyos/as y a todos los trabajadores y tecnicos hindus que trabajan alli. Es un recinto de paz en medio de la selvatica India y en el que se pueden encontrar las minimas comodidades para todos.
A parte de las instalaciones, hay un equipo de trabajadores hindus muy preparados que hablan un castellano perfecto y unos centros y recursos muy bien equipados y en los que se trabaja con criterios muy adecuados.
La Fundacion esta enfocada a trabajar con las personas mas necesitadas y excluidas de la region. Hemos visitado centros educativos para discapacitados sensoriales, psiquicos, paralisis cerebral, hospitales, cebntros de enfermos de sida, centros de planificacion familiar y talleres ocupacionales. Tambien visitamos los proyectos de desarrollo ecologico, sistemas de embalses y riego de tierras, produccion de biogas para cocinar y reforestacion de la zona.
Los centros de discapacitados y centros ocupacionales estan organizados con criterios educativos y de integracion en la comunidad y en los casos en los que es posible, integracion en centros educativos normales del estado y en el mercado laboral. Increible!!!.
Centro de Educacion Secundaria para invidentes

Equipos de ultima generacion, programa informatico en braile e impresora tambien en braile. Aqui editan todos los libros de texto para invidentes.
Centros para discapacitados psiquicos y paralisis cerebral


Centros ocupacionales para discapacitados psiquicos



Centros de educacion Primaria para discapacitados

Centro de planificacion familiar
Es un centre hospitalari materno infantil on les dones que ja han tingut un o dos nens van a fer-se la lligadura de trompes, necessiten el consentiment del seu marit i tot plegat suposa un treball de fons pert part de la Fundacio. Mentre les mares estan convalescents les avies maternes son les que cuiden a la filla i al net/a, suposa un periode important de descans per a la dona que ha parit, d’altra banda l’endema mateix de tenir el part ja estaria treballant.
Aqui podem veure a les avies banyant als seus nets.



proyectos ecologicos: Aprofitament de l’aigua, Bio-gas i reforestacio.


Para alimentar una cocina de Bio-Gas se necessitan 50 litros de agua i 50 Kilos de caca de vaca al dia, estas cocinas solo se fabrican para familias que tienen 5 vacas o bueyes. Una cocina solo sirve para una familia pero esta familia ya no cortara mas arboles para tener lenya y por lo tanto la zona no se desertizara. La senyora pone la caca y el agua en el pozo que veis en la foto, la mezcla de liquidos va a parar a un pozo para fermentar, esta fermentacion produce gas metano (como los pedos) util para la cocina, increible eh?
Por otra parte, en la Fundacion hemos conocido gente muy interesante. Algunos tenian ninyos/as apadrinados, otros eran visitantes como nosotros, otros trabajadores o voluntarios. Tambien van grupos organizados desde Espanya, a recorrer la India y visitar la Fundacion.

En la foto de la izquierda estamos con Maite (de Santander pero que vive en una isla), Paula y Eva (de Orense) Joan y Sonia (de Tarragona) y Silvia ( de Cocentaina -Alacant-). En la derecha estamos con Cuca y Ona (mare i filla de Mallorca).
Falta mucha mas gente de la que no tenemos fotos, y con la que hemos pasado muy buenos ratos, como las chicas de Barcelona-Teruel (Charo, Obdulia, Carmen y Gemma) y las ingenieras Laia y Aide. Nos veremos…
FORT KOCHIN – KERALA (5/12/08 )
Des de Bangalore hem volat cap a Kochin, la capital de l’estat de Kerala al sud-oest de la India, la idea es passar els ultims dies del viatge per aquesta zona, ja vorem. Com que encara no tenim massa material us presentem de moment algunes imatges de Fort Khochin es una zona turistica i molt tranquileta de la capital, aqui es poden veure pescadors amb xarxes xines i concerts de sitar i tabla relaxants i molt professionals.


En Kerala, com en altres parts de l’India, sembla que el partit comunista te prou forca i esta molt instaurat en la vida politica. En molts racons es trobem banderes i signes com els de les fotos.

La gent d’aci ens ha comentat que els comunistes han fet un repartiment de terres prou interesant i han desenvolupat tota una xarxa de cooperatives sobre tot amb els treballadors del camp. Aixo per la India, creiem que es molt. Tambe sembla ser que respecten molt el tema religios i que no es fiquen en eixes questions. Sembla prou interesant el seu treball.
Aci tot el mon te una creencia. Hi ha una barretxa de cristians, hindus i musulmans, i fins i tot, jueus. En Kochin hi ha una sinagoga dels primers jueus que varem arribar a l’india quan els romans varen dispersar-los de la antiga provincia romana de Palestina. Increible!, i aci estan encara. Llastima que no es podien fer fotos a la sinagoga. Us mostren dos fotitos del barri jueu.

Despres de passar uns dies tranquils a Kochin decidim fer una mica el turista i varem anar a vore com banyen als elefants en una mena de reserva per a estos animalots. La veritat es que va ser molt bonic, hi havia tres elefants petits de 5, 7 i 8 anys una elefanta molt grossa y un mascle mes gran encara, tots 5 s’estiraven dins del riu es relaxaven i es deixaven fregar i rascar per tot arreu amb molt de gust.




Al dia seguent tenien l’ eixida cap a les illes Laquedives. Feia uns dies que haviem decidit gastar-nos uns dinerets i passar quatre dies a l’illa de Agatti. La idea era fer submarinisme i passar uns dies tranquils al sol i la platjeta.
Agatti island
Una illa de coral i palmeres paradisiaca que forma part de tot un arxipelag al mig del mar Arabic.
La llastima (per nosaltres) d’aquestes illes es que la seva poblacio es Musulmana Suni i per tant les normatives son estrictissimes, els turistes amb banyador nomes poden estar al trosset de la platja del “resort”, els habitants de la illa ni pensar-ho de fer-se un banyet al mar i els controls a l’aeroport subrrealistes. Nomes arribar ens van tancar a una sala, mireu les fotos.
Aqui va venir un tiu i s’ens va emportar el passaport, el permis d’entrada a la illa (tramitat previament) i el tiquet d’equipatge de l’avio, i alla esperant indocumentats a que algu ens digues alguna cosa. Finalment ens van portar caminant al “resort” sense maleta, passaport ni res de res, i alla ens van convidar a un coco.

Ens van tenir dos dies indocumentats dient que a la illa no necessitavem pas el passaport , aquest el tenia la policia, la maleta ens la van portar de seguida i l’anomenat “resort” va resultar ser un desastre, pero la illa mireu que guapa. Varem fer una inmersio i sembla que o varem tindre mala sort o allo d’aigues cristalines era una mandanga, per que pillarem molt poca visibilitat i certes corrents sota l’aigua. En fi, que decidirem no fer-ne mes i dedicar-nos a torrar-nos al sol.


Despres d’aquesa petita excursio vam tornar cap a Kerala per visitar els seus famosos Backwaters, son les trobades d’aigua de rius amb la de mar, el mar te una especial forsa en aquesta zona i fa tornar enrere les corrents del riu (d’aqui ve el nom) i tot aixo en una zona plena de palmeres.



I per acabar la ruta pel sud de la India vam anar a veure un espectacle de Kathakali un tipus de teatre tipic de la zona on el maquillatge i el vestuari son molt importants i marquen l’estil de personatge, representen obres mitologiques i religioses i la comunicacio que utilitzen es unicament facial, corporal i signes amb les mans i els dits, tot un codi comunicatiu impresionant.



Despres de tot aixo voltat i volat d’aqui uns dies tornem a Delhi per acabar els nostres ultims dies de viatge, abans pero tornarem a penjar cosetes d’aquest pais tant insolit.
En Delhi, hem estat cinc dies de gestions per camviar el bitllets de tornada cap a Londres i Barcelona amb la idea de passar els Nadals amb la familia i els amics. Per fi ho hem aconsseguit despres de visitar varies oficines de companyies aereas de la One World.
Estos dies hem estat de relax relativament, per que el barri de Pahar Gangj es un bullici multitudinari de comercos, botigues, gent amunt i avall, rickshaws, motos, bicis i vaques.


Uno de estos dias coincidimos con una fiesta de los Hare Krishna. Una manifestacion por la calle en la que la gente no paraba de cantar y bailar. Delante iba una orquesta y detras de ellos con su musica tradicional los Hare y sus vestimentas naranjas.. Muy divertido!.

Ara, iniciem el viatge de tornada.
Estem molt contents d’haber pogut compartir amb vosaltres les nostres aventures i volem agrair-vos que ens hagueu seguit des de la distancia, ens hem sentit molt acompanyats amb els vostres comentaris, ara el que tenim es moltes ganes de veure-us a tots i totes en directe.
Estamos muy contentos de haber compartido con vosotros/as nuestras aventuras y queremos agradeceros que nos hayais seguido desde la distancia. Nos hemos sentido muy acompanyados con vuestros comentarios. Ahora lo que tenemos es muchas ganas de veros a todos y todas en directo.
Molts petons.
Que lluny que heu estat dels desastres de Bombai!!!
Quin racó de pau mes meravellós que us heu trobat, amb persones carregades de bons sentiments!!!
Aquest es el millor turisme, el que contacta amb les persones i intenta comprendre com viuen i com es relacionen entre elles.
Us felicito!!! Francament una experiència molt interessant!!!
Canviant de tema: Ja us queden tan sols 15 dies per acabar el viatge!!! Ja us esteu mentalitzant per tornar a la vida normal de casa i del treball???
REPITO, A VOSOTROS NO OS HE VISTO EN LA TELE, A LA GAY SÍ¡¡¡¡¡¡
PARA CUANDO UN ESPAÑA DIRECTO, DESDE LA INDIA?????
Hola chicos.
Sólo queríamos felicitaros la Navidad y desearos mucha suerte en vuestros últimos días en India.
Fue un placer conoceros, esperamos veros por Valencia a vuestra vuelta.
Saludos desde Tarragona.